Cannabis
El cànnabis és una planta (Cannabis sativa) i els seus efectes psicoactius són deguts a un dels seus principis actius: el tetrahidrocannabiol (THC). És un depressor del sistema nerviós central, alhora que té un efecte al·lucinogen o psicodèlic. Els derivats més consumits són la marihuana (preparat sec i triturat de flors, fulles i petits troncs de la planta, que es fuma sol o barrejat amb tabac) i l’haixix, que és un preparat obtingut a partir de l’exsudat resinós de la planta i que es consumeix barrejat amb tabac. L’haixix és la forma més consumida a Espanya. Es presenta en trossos de 0.5-2 g (talego, xinesa). Conté un 10-20% de THC, concentració superior a la de la marihuana, per la qual cosa la seva toxicitat és més gran.
Efectes
Efectes immediats: apareixen entre 10 i 30 minuts després d’haver començat a fumar, i es caracteritzen inicialment per sensació de relaxació, verborrea i hilaritat, desinhibició, eufòria. Posteriorment apareixen al·lucinosi de tipus visual (raigs de llum, figures geomètriques), augment de la sensibilitat als estímuls externs (colors, sabors, textures i sons es perceben més intensament), pensaments de contingut metafísic o filosòfic i fantasies. En aquesta fase també hi ha una disminució del judici crític, amb un augment de l’agressivitat, alhora que s’observa una disminució de la capacitat de concentració i un augment de la descoordinació motora (conduir sota els efectes del cànnabis té el mateix risc de accident o més que fer-ho sota els efectes de lalcohol). A nivell físic apareix sequedat de boca, ulls brillants i envermellits, taquicàrdia, sudoració i desig intens de menjar acompanyat de la sensació de tenir l’estómac buit. Passades d’una a quatre hores apareix cansament i somnolència intensa.
La intoxicació aguda per cànnabis pot produir crisis d’angoixa, atacs de pànic, psicosi cannàbica amb ideació paranoide i al·lucinosa, així com disminució del nivell de consciència.
Síndrome d'abstinència
Insomni, inquietud i irritabilitat; augment de les conductes agressives inespecífiques.
Marihuana (herba, maria, aixeta), haixix (xocolata, cost, pastura, goma, porro, canut, petard/peta).
Consum crònic
L’ús continuat de cànnabis provoca alteracions de les funcions cognitives (disminució de l’atenció i del rendiment intel·lectual), pèrdua de memòria operativa (curt termini) que afecta la capacitat de planificació, comprensió i raonament; síndrome amotivacional (apatia, desinterès, incapacitat per desenvolupar plans de futur, empobriment afectiu en què predomina la indiferència sobre la tristesa, abandó de la cura personal, estat abúlic); augment de la irritabilitat i de l’agressivitat; alteracions sensorials perceptives i del pensament (apareix simptomatologia psicòtica, lentament la persona es torna molt suspicaç, desconfiada i hostil, amb al·lucinacions auditives, visuals i tàctils, creença que llegeixen el pensament, introdueixen pensaments, o que els pensaments s’escapen ); síndrome de flashback (aparició d’un estat de consciència alterat semblant al del període de consum sense que hi hagi hagut consum).
A nivell físic s’observa: tos crònica, bronquitis crònica, rinosinusitis crònica, empitjorament de les malalties cardiovasculars als consumidors que les pateixen, alteració de les hormones responsables del sistema reproductor i de la maduració sexual, disminució del nombre i la mobilitat dels espermatozoides . Es discuteix la reducció de lactivitat del sistema immunitari.
A nivell físic s’observa: tos crònica, bronquitis crònica, rinosinusitis crònica, empitjorament de les malalties cardiovasculars en els consumidors que els pateixen, alteració de les hormones responsables del sistema reproductor i de la maduració sexual, disminució del nom i la mobilitat dels espermatozoides . Es discuteix la reducció de lactivitat del sistema immunitari.
Cannabis i adolescència
El consum de cannabinoides a llarg termini és particularment sensible en els adolescents durant la pubertat, perquè el seu ús provoca trastorns del comportament, trastorns de l’ànim, aparició de trastorns mentals severs, dèficits d’atenció o hiperactivitat i dependència de la substància. Pot precedir l’ús d’altres drogues d’abús, i encara que el consum no és necessàriament un factor predictor de la progressió al consum d’altres drogues, els adolescents que consumeixen marihuana tenen 104 vegades més probabilitats de consumir cocaïna que els que no han consumit (Comitè de l’Acadèmia Americana de Pediatria, 1999).
És una droga il·legal. A Espanya s’està estudiant la possibilitat de fer servir cannabinoides en terapèutica mèdica.
