Cocaïna
La cocaïna és una droga que s’extreu d’un arbust que creix a Sud-amèrica, anomenat Eritroxilon coca. Pertany a la família de drogues estimulants, ja que actua sobre el sistema nerviós central, activant-lo. La cocaïna que es consumeix al carrer és clorhidrat de cocaïna. Es pot consumir en forma de pols blanca, esnifada o injectada, i en forma de petits vidres, crac o cocaïna base, fumats.
Efectes
Els efectes buscats són l’eufòria amb augment de l’autoconfiança i la sensació d’estar en forma, ja que la cocaïna inhibeix la sensació de fatiga, gana i son. Un cop desapareix l’efecte de la cocaïna apareix un estat anomenat postcocaínic, baixada o crash, en què hi ha inquietud, nerviosisme, apatia, decaïment, sensació de buit interior, tristesa.
La cocaïna pot provocar episodis d’intoxicació aguda, que són més intensos i perillosos si és injectada o fumada. Els més freqüents són: crisis convulsives, arítmies cardíaques, infarts de miocardi, hemorràgies cerebrals, pulmó de crac, estats maníacs, crisis de pànic, trastorns psicòtics amb ideació paranoide, al·lucinacions tàctils (pell recorreguda per insectes), alteració de la capacitat que s’associa amb comportaments agressius i violents i amb conductes temeràries (per exemple, conducció de risc), alteració de la consciència i coma. La dosi letal de cocaïna és entre 0,5 i 1,5 g (cada ratlla té de 15 a 25 mg).
La cocaïna és una substància molt addictiva pel seu potent efecte energètic seguit d’una baixada ràpida (fase de crash de 9 hores a 4 dies després del consum), que fa que l’individu necessiti imperiosament (craving) prendre’n més.
Síndrome d'abstinència
Anorèxia, agitació, fatiga, alteració del patró de son, estat depressiu, incapacitat per experimentar plaer, pèrdua d’interès o satisfacció en gairebé totes les activitats, manca d’energia, craving intens (entre 1 i 10 setmanes), cosa que provoca el manteniment del consum.
Coca, periquito, pasta, Blancaneu, pols blanca, neu, farlopa, farla, blanca, dama blanca, reina blanca, pols feliç, pols de les estrelles, base, crack, rock.
Consum crònic
Els consumidors crònics de cocaïna se senten segurs, ja que una vegada superada la fase de crash immediata, i si no hi ha hagut problemes d’intoxicació aguda, no sembla que la droga els afecti. És el denominat “silenci clínic”, que serveix per justificar el manteniment del consum i consolidar la idea de control sobre la droga que molts cocaïnòmans tenen.
Tot i això, es van produint una sèrie de canvis en l’estat d’ànim, que es caracteritzen per un progressiu increment de la irritabilitat i de les idees i comportaments paranoics, cosa que augmenta el risc d’agressions i accidents de trànsit o laborals, episodis de ansietat, depressió matinal, alteracions de les capacitats cognitives, confusió mental i pèrdua de la coordinació motora. Totes aquestes alteracions causen problemes socials cada cop més importants, afectant l’esfera familiar i laboral de l’addicte.
El consum crònic de cocaïna pot induir trastorns mentals severs com esquizofrènia paranoide, episodis maniacodepressius i crisi de pànic. Les complicacions somàtiques pel consum crònic de cocaïna són: pèrdues importants de pes, rinitis, perforació de l’envà nasal, infart de miocardi, hipertensió i hemorràgia cerebral.
