Família
Els joves s’acosten al món de les drogues a edats cada cop més primerenques. El cànnabis i lalcohol són les drogues diniciació al consum. Molt sovint es barregen diverses substàncies (policonsum), gairebé sempre en situacions de lleure.
Quines causes expliquen aquesta nova situació?
L’adolescència és per si mateixa un període de canvis físics, cognitius i psicològics que provoquen moltes incerteses i ansietats, així com canvis d’humor. És un període en què es busca crear la pròpia identitat.
Durant aquests anys, cal aprendre a assumir decisions pròpies, nous compromisos i en definitiva guanyar en experiència i aconseguir-ne independència.
Això comporta un tancament dels joves en si mateixos, cercant la seguretat i una identitat a través de l’aprovació social sobretot dels companys (es poden qüestionar certs principis socials, morals i/o ètics establerts, sobretot dels pares), i amb les primeres relacions afectives/sexuals. Alhora cal mantenir els vincles de dependència amb els pares perquè aporten seguretat. Per tot això, aquesta és una etapa complicada i amb moltes ambivalències emocionals.
D’altra banda, una de les característiques dels joves és que no saben valorar la relació que hi ha entre les accions d’avui i les conseqüències del demà, i de ben poc els serveix l’experiència dels pares. A més, hi pot haver una tendència a sentir-se indestructible i invulnerable. Aquest període és el moment en què la majoria de joves comencen a experimentar amb les drogues.
A més, la societat no té prou consciència del risc de l’addicció, i sovint es pot detectar un nivell de permissivitat gens justificat. Una “borratxera” es veu socialment com una situació de menor risc (excepte potser a la “barreja d’alcohol i volant”) que el consum d’altres substàncies, sobretot il·legals. El consum de cànnabis també es percep com a menys perillós que la cocaïna o altres substàncies.
Tot i això, cal recordar que totes les addiccions han començat amb algun nivell de tolerància, i gairebé en totes hi ha presència de substàncies legals.
També seria bo interrogar-se sobre quins canvis han aparegut a la nostra cultura que poden estar influint en l’augment de l’ús de drogues. Tot i que cal una anàlisi més complexa per aprofundir en aquest tema podríem citar com a factors observables, entre d’altres: la incapacitat de tolerar la frustració, la recerca constant del plaer encara que sigui efímer i superficial, la manca de motivació per qualsevol activitat que no sigui estar en constant moviment, no deixar espai per a un “avorriment” que permeti la reflexió i la recerca de les pròpies necessitats i interessos, valorar més allò que s’ha que allò que un és, donar més importància a l’aparença física que als valors de la persona o la manca de solidaritat.
Tots els joves que consumeixen seran addictes?
No necessàriament. Es poden distingir quatre tipus de comportament de consum.
Ús
És un consum aïllat, ocasional, sense tolerància ni dependència. El risc d’addicció és menor, però no podem oblidar que el consum aïllat d’alguna substància, pels seus propis efectes, pot determinar situacions de risc fins i tot greu; ni tampoc que totes les addiccions han començat en aquest estadi.
Hàbit
És el consum regular d’una substància per haver-nos adaptat als seus efectes. Hi ha desig de repetir, però no de manera imperiosa. No hi ha trastorns físics ni psicològics quan no s’aconsegueix, i mai no significa un trastorn de conducta. Seria una situació comparable a la relació amb el cafè, te, etc.
Abús
És el consum de substàncies que poden afectar físicament, psíquicament i socialment l’evolució de la persona i del seu entorn. Es tracta d’un ús inadequat pel que fa a la quantitat, la freqüència o la finalitat.
Drogodependència
És un estat d’intoxicació crònica produïda pel consum repetit d’una substància i que es caracteritza pel desig incontrolat de continuar prenent droga i obtenir-la per qualsevol mitjà. Presenta tendència a incrementar la dosi (tolerància), dependència física i generalment psicològica, amb síndrome d’abstinència per retirada de droga, i efectes molt nocius per a l’individu i al seu entorn sociolaboral. L’OMS ha definit la drogodependència com una malaltia.
Quins són els símptomes que poden fer sospitar que un fill consumeix drogues?
- Canvis en el rendiment escolar.
- Canvis manifestos i sostinguts d'humor i sociabilitat (tancat en si mateix, poc comunicatiu, distant, trist, cansat).
- Canvis evidents i continuats del comportament (hostil, poc cooperador).
- Pèrdua d'interès per les aficions i activitats preferides, sense presència d'alternatives.
- Pèrdua d'interès pel seu aspecte i abandó de la higiene personal.
- Canvis persistents en les pautes de son i d'alimentació.
- Despesa immediata i sense justificació dels diners de què disposa.
Què podeu fer si penseu que un fill pot estar consumint?
Primer de tot, cal tenir en compte que molts d’aquests símptomes poden estar relacionats amb alguna altra malaltia física o psíquica. Demaneu ajuda al vostre metge de capçalera per poder descartar aquests altres problemes.
Si els signes del vostre fill són evidents de consum no us desespereu. No tots els joves que s’inicien al consum de drogues seran addictes.
- Cal evitar els sentiments de ràbia, ressentiment, culpa i el de fracàs com a pares, que no condueixen enlloc. Busqueu amb serenitat l'ajuda necessària perquè pugueu deixar de consumir.
- No ho perseguiu, obsessionats a seguir tot el que fa, ni ho abordeu constantment amb preguntes, sospites i acusacions.
- No critiqueu contínuament i de forma agressiva el seu comportament.
- No li retreu tot el que heu fet per ell, culpant-ho del seu comportament.
- No us en desentendreu i continueu prestant-li atenció.
- No utilitzeu el càstig com a únic recurs per evitar que continuï consumint.
- Procureu continuar mostrant-li afecte, malgrat el que fa.
- Procureu entendre que esteu davant d'una persona que té problemes i no davant d'un problema.
- Els pares heu de procurar estar d'acord entre vosaltres en relació amb aquest tema. No hi pot haver missatges ambivalents.
